Informació sobre l’Ailant

INFORMACIÓ SOBRE l’Ailant (font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ailant)

L'ailant (Ailantus altissima) va arribar a Europa des de Xina per primer cop als 1740 i als Estats Units d'Amèrica el 1784. Inicialment era un arbre de jardí, que va començar a inquietar els jardiners amb els seus hàbits invasors, però no se li va donar importància. El segle XIX s'utilitzà àmpliament com a arbre de carrer. Des d'allí ha anat envaint i és que fora del seu hàbitat natural és considerada una espècie invasora capaç de produir estralls sobre les comunitats vegetals on s'estableix, a causa de la gran quantitat de llavors que poden generar els peus femenins, la seva capacitat de rebrot a través de les arrels, cosa que fa realment difícil d'eliminar, i la seva elevada taxa de creixement que produeixen una forta competència per a la llum.

S’ha detectat en massa al Parc de Collserola, on s'ha observat que causa una disminució significativa de diversitat d'espècies vegetals. A més a més causa una significativa disminució de la cobertura arbòria. També ha quedat demostrat que les espècies lianoides en surten beneficiades. De les 61 plantes exòtiques considerades una amenaça ecològica o socioeconòmica en algun indret de Catalunya, l'ailant n'és el més problemàtic, seguit de l'herba de la Pampa.



(1)


(2)


(3)

De dalt a baix:

(1) Dibuix botànic de l’ailant: fulla, flor masculina i femenina, fruit, etc.

(2) Zona amb rebrots d’ailant, la seva alta capacitat de generar rebrots és una de les característiques que fa que l’espècie sigui tan invasiva.

(3) Un ailant femella en flor, els peus de les femelles són els més perillosos ja que poden produir milers de llavors cada any.