Resum reunió 6 març 2018

Acta de la reunió celebrada el dia 6-3-2018.

Assisteixen a la reunió el Sr. Damià Calvet (Regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Sant Cugat) , el Sr. Antoni Serra (PROMUSA) i la Sra. Susana Pellicer (Tinent d’alcaldia de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge i regidora de Cooperació amb adscripció de la Regidoria d’Educació, Universitat, Ocupació i Família).

El Sr. Ramón Piqué condueix la reunió.

La reunió comença a les 19:05.

Abans de començar el Sr. Francesc Pla (professor de l’Escola d’Arquitectura del Vallès) i veí de la Floresta informa que 40 estudiants d’aquesta especialitat seguiran el procés de l’habitatge iniciat a La Floresta com a part dels seus estudis i assisteixen alguns presencialment a la reunió.

● El Sr. Ramón Piqué posa en antecedents als assistents sobre la situació que ha portat a fer la reunió d’avui i comenta que és la primera de les 3 reunions programades amb l’ajuntament per a tractar habitatge públic a La Floresta:
  1. Solars Actuals i com utilitzar-los.
  2. Alternatives, permutes, cerques de solars. 
  3. Nous models d’habitatge 
Dona pas al Sr. Damià Calvet.

● El Sr. Damià excusa el canvi de dia de la reunió provocat per les nevades i altres, i passa detallar que des de l’ajuntament han treballat sobre actius en poder actualment de Promusa i l’ajuntament per tal de planificar habitatge de protecció assequible.

Han centrat el treball en el projecte de les parcel·les de l’estació, i caldrà veure quin model aplicar a les altres parcel·les tot i que sempre es parla d’habitatge de lloguer. Agraeix la presència d’estudiants al Sr. Francesc i a la Sra. Eva.

● El Sr. Antoni comença la seva exposició presentant la documentació aportada sobre solars de La Floresta (es troba a la web del consell de barri) i passa a tractar en primer lloc el projecte de l’habitatge a l’estació.

1. Projecte edifici habitatge públic a la plaça de la estació

Presenta un nou projecte sobre plànol que inclou un edifici d’habitatge públic (veure plànols). Aquest projecte implica recular uns 15m la façana dels edificis actuals, i afecta a 3 finques particulars i 2 públiques actualment (aprox. 55% titularitat privada i 45% pública).
Ofereix algunes dades possibles sobre aquest polígon de terreny del qual encara cal comprar part del sòl:
  • 2548m2 edificables, dels quals podrien donar lloc a uns 27 habitatges en 3 plantes, incloent una planta baixa d’equipaments (possiblement una biblioteca). 
  • El fet de fer habitatge públic al centre és beneficiós pel tema d’afavorir a determinats col·lectius amb la centralitat de serveis (ex: gent gran), i dinamitzar un nou espai per al barri. 
Pregunta: Veí pregunta quin és el sistema d’actuació per a fer-se amb el polígon de terreny.

Resposta: Sr. Antoni diu que en principi model de cooperació, tot i que es pot revisar a compensació o expropiació però que actualment va en desús.

  • El Sr. Damià ressalta la importància d’ordenar l’espai del polígon i el centre, i fer barri també amb l’equipament i els serveis. Comenta que cal adquirir tot el sòl o posar-se d’acord en com repartir l’aprofitament amb els propietaris. Si no es compren, serien aproximadament la meitat dels habitatges públics i la altra meitat privats. L’ideal és aconseguir habitatges 100% públics, però cal veure-ho un cop iniciat el projecte. 
  • El calendari ha de tenir en compte tota aquesta tramitació urbanística, el projecte inclou també el “terreny de l’antiga casa de la sardana” on es faria zona verda i s’urbanitzaria l’espai entre l’edifici i la zona verda. 
  • La llei diu que de la planta baixa de l’edifici resultant 324m2 d’equipaments són obligatoris, però es poden acordar més i fer per exemple una biblioteca. 
  • Pregunta: Veí vol saber si es poden fer aparcaments soterrats. 
  • Resposta: Damià diu que es té en compte, que la normativa obliga com a mínim a fer 1 planta d’aparcaments per als veïns de l’edifici. 
  • El Sr. Guillermo de l’Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta comenta que el fet de fer habitatge 100% públic o 50% públic varia el model d’aprofitament i la definició del projecte. Cal tenir-ho en compte abans d’iniciar el projecte. 
  • El Sr. Damià diu que es contemplen els tràmits i que caldrà estudiar un cop es comenci la possible adquisició del sòl com condiciona el projecte. Comenta també possiblement cal un pla de millora i fer un projecte d’urbanització i reparcel·lació si fos necessari. 
  • El Sr. Ramón Piqué i un veí fan notar que l’escenari desitjat és un 100% sòl públic. 
  • El Sr. Damià confirma que certament l’escenari ideal és un 100%, sinó caldrà fer compra o expropiació. Si el consell de barri dóna suport, es centraran en aquest projecte. 
  • El Sr. Antoni confirma la conveniència del 100% públic i poder fer una actuació unitària, sinó també es pot veure afectat el tema de l’aparcament. 
Pregunta: Veïna comenta la validesa dels comerços actuals als espais que es vol edificar. Consulta sobre si hi ha voluntat de mantenir-ho.

Resposta: El Sr. Damià comenta que dels 658m2 de planta baixa 324m2 han de ser equipament, la resta podrien ser locals de comerç. Es podrien fer acords amb els propietaris actuals però cal estudiar-ho.
  • La Sra. Eva comenta de la importància de fer barri i de la planta baixa, els diferents usos d’aquesta impactaran directament sobre la vida del barri i en aconseguir tenir una plaça viva. 
  • El Sr. Ramón Piqué indica que la biblioteca va en aquesta línia però la Sra. Eva creu que una biblioteca no està oberta en moltes ocasions i té usos definits i cal estudiar-ho. El Sr. Ramón creu que la biblioteca sí fa vida i creu que cal debat. 
  • El Sr. Damià creu compatible el projecte amb aquest debat sobre els usos de la planta baixa i posa d’exemple el projecte d’urbanització del turó de Can Mates on la creació d’equipaments i locals ha donat vida al barri. A Volpelleres està en desenvolupament aquest procés i posa com a situació ideal per a donar vida al barri una combinació d’equipaments públics i comerç privat. 
  • Un veí fa notar que al polígon de terreny ja existeix un aparcament existent i un forn, i comenta que a l’espai de “la sardana” hi havia un acord per a que fos equipament per al barri. Ara veu com aquest equipament ha passat al solar del costat i “la sardana” esdevé zona verda. 
  • El Sr. Guillermo demana calendaritzar i conèixer si es pot fer pública la dotació pressupostària. Demana valorar si és possible fer un aparcament soterrat en aquesta peça més enllà del planificat pels veïns. 
  • El Sr. Damià comenta que no cal esperar una dotació pressupostària concreta, es pot començar amb els pressupostos que ja estan aprovats. Diu que cal estudiar el tema de l’aparcament soterrat ja que en aquests casos la seva gestió posterior és complexa. 
  • Referent a l’aparcament el Sr. Antoni informa que el terreny és molt petit per a un aparcament públic soterrat i de molt difícil gestió. 

Pregunta: El Sr. Ramon Piqué pregunta qui decidirà els usos de l’habitatge, ex: per a joves, gent gran...

Resposta: El Sr. Damià indica que la normativa no obliga a definir-ho en el projecte. Cal pensar l’ús ja que aquest defineix l’edifici, però no per la normativa sinó de cara al disseny útil de l’habitatge. La decisió es prendrà al consell de barri, cada tipologia d’habitatge té una rendibilitat diferent però serà decisió del consell. La Sra. Eva apunta doncs que cal compatibilitzar el projecte i el seu ús, donat que tots dos es condicionen.

2. Projecte Carrer Ginjoler i Carrer Verge de Montserrat.
  • El Sr. Antoni inicia explicant que actualment hi ha en marxa un projecte de Masoveria al carrer Ginjoler, i que s’ha fet una ampliació de la superfície. Però a la vora hi ha una altra peça de terreny. 
  • Cal estudiar si es podria obrir el carrer Ginjoler i connectar els espais destinats a esports amb un nou itinerari que unifiqués un sol projecte junt amb els terrenys que hi ha al carrer Verge de Montserrat. En cas de poder fer habitatges es farien d’una tipologies diferents als de l’estació, caldria adaptar-se al terreny. 
  • El cas específic dels terrenys al carrer Verge de Montserrat és complex per la tipologia del terreny, ha de ser un habitatge que, en cas de fer-se, respecti l’arbrat amb uns llindars escassos i caldria una solució arquitectònica especial. 
  • Segueix comentant que aquestes dues peces de terreny són de Promusa. El Sr. Damià, explica la relació entre Promusa i l’IMSOL, diu que hi ha una opció de compra sobre els terrenys i que és decisió de l’ajuntament. 
  • El Sr. Antoni segueix informant que el solar del carrer Ginjoler és d’aproximadament uns 4000m2, i que fa temps va existir un projecte de Promusa que no es va executar i en el qual calia urbanitzar. Explica a continuació que el solar a Verge de Montserrat són aprox. uns 2000m2 i que també va existir un projecte de Promusa que va ser arxivat per desacord amb els veïns. 
  • El Sr. Damià comenta la possibilitat d’unificar la actuació dels dos solars en un únic projecte, que tingui en compte l’arbrat i desnivells i el qual es faria d’acord amb la opinió del consell de barri. 
  • Un veí comenta que s’afectaria el carrer Estel, el qual és molt apreciat i ha estat molt protegit pels veïns ja que és dels pocs no urbanitzats a La Floresta. 
  • El Sr. Antoni comenta que en tot cas cal estudiar-ho, hauria de ser un projecte que tingués en compte les consideracions dels veïns, l’arbrat, tipologies especials d’habitatge com l’habitatge taller. Potser considerant un itinerari peatonal, o un parc naturalitzat + habitatges. 
  • EL Sr. Guillermo comenta les afectacions naturals del projecte, indicant que aquests terrenys es troben dins Natura 2000, i descartar aquesta proposta si afecta al carrer Estel ja que és defensat per els veïns. Planteja resituar els habitatges a altres ubicacions. 
  • El Sr. Ramon Piqué confirma la pertinença a Natura 2000 dels terrenys i pensa en altres tipologies funcionals per als habitatges com cessions o cooperatives. Informa que es tractarà en la 3ª reunió. 
  • El Sr. Damià creu que el prioritari és definir on fer l’habitatge, després ja es veurà el model. 

Pregunta: El Sr. Isidre fa una consulta respecte a l’estat del terreny privat que es troba entre els terrenys del carrer Verge de Montserrat.

Resposta: El Sr. Antoni respon que és edificable, però de difícil adquisició. Caldria repensar també els vials que afecta.
  • El Sr. Antoni continua explicant que dels dos terrenys, només dues petites parcel·les són edificables. La resta és zona verda, per tant caldria definir molt bé el projecte, tipologia i usos. 

3. Projecte parcel·la carrer Pujolar

  • El Sr. Antoni comença indicant que es tracta d’una parcel·la etiquetada com a equipament públic. Es podria arribar a fer habitatge dotacional però entraria en discordança amb l’entorn residencial que l’envolta. 
  • El Sr. Guillermo informa que el cas d’aquest solar ha de ser tractat a la 2ª reunió, i pregunta per l’estat dels 4 solars de titularitat pública de La Floresta (inclosos els actuals). Sol·licita fitxes informatives dels mateixos. Indica també que si no es disposa de lloc públic adient on fer habitatges, buscar terrenys on ubicar-lo. 
Finalitza l’exposició del Sr. Damià i el Sr. Antoni sobre les diferents parcel·les.

Pregunta: el Sr. Isidre consulta pel terreny del carrer pujolar i el seu ús.

Resposta: el Sr. Damià confirma que veu més possible fer equipament, en planta baixa. Habitatge no creu que encaixi.
  • Ramón Piqué comenta que cal treball dels veïns per a valorar les propostes. El Sr. Damià estudiarà en més profunditat el projecte de la plaça de l’Estació i sol·licitarà informació tècnica sobre la resta de parcel·les inclosa la del carrer Pujolar. 

Es decideix fer una primera reunió del consell de barri per a valorar la informació rebuda i es posa data també a la segona reunió amb l’ajuntament.

Reunió comissió habitatge per a fer valoracions – 13 Març a les 19h

2ª reunió amb ajuntament – 10 Abril a les 19h


La reunió conclou a les 21:00h.